Imatges ambigües

Les imatges ambigües són imatges o objectes que provoquen més d’una interpretació, de diferents punts de vista al mateix temps o fins i tot poden representar coses totalment diferents.

Molts artistes han aprofitat les il·lusions òptiques per a donar a les seves obres un aspecte màgic, de profunditat, d’ambigüitat i contrastos, entre ells s’inclouen Octavio Ocampo, Maurits Cornelis Escher, Salvador Dalí, Giuseppe Arcimboldo, Marcel Duchamp, Oscar Reutersvär i alguns altres que han treballat amb la perspectiva.

La copa de Rubin, què pots veure?

Copa de Rubin

Copa de Rubin

La Copa de Rubin (o Gerro de Rubin) pertany a una famosa sèrie d’il·lusions òptiques cognitives desenvolupada al voltant de 1915 pel psicòleg danès Edgar Rubin. Va ser introduïda per primera vegada en la seva obra Synsoplevede Figurer (Figures visuals). Rubin incloïa una sèrie d’exemples,  però el que es va convertir en el més famós va ser la seva copa. La copa presenta una doble visió («percepció multiestable»), la de la copa i la de dos rostres humans que es miren cara a cara. Aquesta figura ha estat utilitzada per la Psicologia de la Gestalt.

La Copa de Rubin és una de les formes ambigües més conegudes. La disposició de les línies fa que el nostre cervell percebi tant una copa com dues cares. L’ambigüitat es dóna perquè costa de decidir on es el fons i on és la figura.

Conill o ànec?

Joseph Jastrow. Conill o ànec?

Joseph Jastrow, va neixer a Varsòvia (Polònia) el 1863. Va ser un psicòleg nord-americà, conegut per les invencions de la psicologia experimental, disseny d’experiments, i psico-física. També va treballar en els fenòmens d’il·lusions òptiques, coneguts com la Il·lusió Jastrow. Jastrow estava interessat en la percepció, especialment la vista. Va pensar que la vista era més complexa que una càmera, i que el processament mental de les imatges era el centre de la interpretació del món. La seva il·lusió òptica més coneguda és el conill-ànec, el que la gent veia també depenia del seu estat emocional i el seu entorn.

Puja o baixa?

Puja o baixa?

W.E.Hill en 1915

W.E.Hill en 1915

Aquest quadre, La meva dona i la meva sogra, publicat en 1915 pel dibuixant W.E. Hill. Fins i tot els psicòlegs experimentats de vegades poden trobar això difícil. Una pista – la barbeta de la jove es converteix en el nas de la sogra.

Salvador Dalí té moltes imatges ambigües a les seves obres:

La dècada dels 30 està marcada per l’interès en les dobles imatges i les il·lusions òptiques que no abandonaran Dalí al llarg de la seva obra. La primera doble imatge que pinta és L’home invisible, 1929. Altres exemples són: Dorment, cavall, lleó invisibles, 1930; Rostre paranoic, 1935; Espanya, 1937 i L’enigma sense fi, 1938. El 1940 comença a interessar-se per la teoria quàntica de Planck. En aquest any pinta l’obra Mercat d’esclaus amb l’aparició del rostre de Voltaire. L’any 1945 l’explosió atòmica d’Hiroshima impressiona tant Salvador Dalí que comença el període nuclear o atòmic de la seva obra amb Idil·li atòmic i urànic melancònic, 1945. Altres obres d’aquesta època són: Equilibri intraatòmic d’una ploma de cigne, 1947; La
desmaterialització del nas de Neró, 1947 i Les tres esfinxs de Bikini, 1947. El 1949 estudia àvidament el Tractat de la divina proporció de Luca Pacioli. És l’any que pinta Leda atòmica, obra que va necessitar un gran desenvolupament matemàtic i a la qual va dedicar moltes hores d’anàlisi i estudi.

Esclau de mercat amb el desaparegut rostre de Voltaire - Salvador Dalí

Esclau de mercat amb aparició del bust invisible de Voltaire – Salvador Dalí

En aquesta obra es pot percebre, successivament, diverses imatges sense gaire esforç: un arc, que es converteix en el front de Voltaire, dues figures centrals els rostres i les robes es treansformen en el rostre de Voltaire. Les galtes enfosquides de Voltaire també poden ser vistos com a part de la roba de les dues figures centrals sota l’arc o els seus colls blancs pot constituir l’àrea sota dels ulls.

Zurbaran - Salvador Dalí

El crani de Zurbaran – Salvador Dalí

El crani de Zurbaran és un homenatge de Dalí al pintor del Barroc espanyol, Francisco de Zurbaran, utilitza la morfoloigia per crear dobles Imatges amb un significat que es podia entendre a diferent nivells. En Aquesta obra, els potents elements arquitectònics i el grup de figures vestides de blanc, inclinades per la pregària o la veneració, es transformen en una calavera amb dents, un motiu freqüent en l’obra de Zurbaran, present en nombroses representacions de Sant Francesc meditant sobre una calavera en un escenari semblant a una cova.

Salvador Dalí

Elefants reflectint cignes – Salvador Dalí

Elefants reflectint cignes va ser pintat durant el seu període “paranoic-crític”. Va explicar el seu procés com un “mètode espontani de coneixement irracional basat en l’associació crítica interpretativa dels fenòmens delirants”. Dalí utilitza la reflexió en un llac per crear la imatge doble, els tres cignes al davant dels arbres sense fulles, es reflecteixen en el llac convertint-se en els caps dels elefants i els arbres es converteixen en els cossos dels elefants.

La metamorfosis de Narcís - Salvador Dalí

La metamorfosis de Narcís – Salvador Dalí

És l’únic exemple en què apareix a més del quadre un text, un poema que es realitza al mateix temps. Es tracta d’una versió diferent de la imatge doble; és la mateixa imatge però successiva, repetitiva. Al·ludeix al mite de Narcís, qui es va enamorar de la seva pròpia imatge i va morir en intentar aconseguir-la. No segueix al peu de la lletra el mite, sinó que l’alterna per expressar el seu món turmentat i conflictiu. Narcís es troba a la vora de l’aigua amb el cap avall, i al costat esdevé la mà fossilitzada. Aquesta mà vella, calcificada, ossificada, sense vida, sosté el bulb del Narcís del qual surt la flor. El pintor, al final del poema sobre aquest quadre, escrivia “Gala és el meu narcís” deixant palesa la importància de Gala a la seva vida. Acompanyen l’escena altres personatges absurds del món surrealista. El gos s’ha interpretat amb un contingut eròtic pertanyent a la pel·lícula de Buñuel “Un chien andalou“; un grup heterosexual; el déu de la neu, etc.

Abraham Lincoln - Homenatge a Rothko - Lincoln en Galavision (primera versió) - Salvador Dalí

Abraham Lincoln – Homenatge a Rothko – Lincoln en Galavision (primera versió)
– Salvador Dalí

Si mirem el quadre a una distància curta, veurem a Gala desdibuixada mirant per la finestra, en canvi l’espectacular cel en colors vermells, grocs i daurats és, quan el públic s’allunya a la distància convenient, la cara del president dels Estats Units Abraham Lincoln.

Retrat de Mae West - Salvador Dalí

Retrat de Mae West – Salvador Dalí

Aquesta obra va ser realitzada sobre una foto publicada en un diari de l’actriu Mae West. Dalí crea a partir d’aquesta foto un escenari realista d’un apartament de l’època usant els trets facials de l’actriu com mobles i motius ornamentals. El cabell és utilitzat com una cortina que es troba a la porta per entrar a l’estada. Cada ull de l’actriu simula un quadre emmarcat, el nas pren la forma d’una xemeneia sobre la qual hi ha un rellotge i, finalment, la boca es converteix en un sofà. El fons de la cara és pintat de vermell per la paret i a la part inferior se simula el terra de la cambra. Sobre la barbeta, Dalí, pinta unes escales i decora l’exterior de la cambra.

En els anys trenta, Dalí va encarregar fabricar, a petició de l’anglès Edward James, un sofà semblant al del quadre. A la fi dels anys setanta, Dalí, amb ajuda de l’arquitecte espanyol Óscar Tusquets, va reproduir l’apartament en tres dimensions al Teatre-Museu Dalí de Figueres.

EL mateix Dalí sobre la seva prespectiva helicòpter:

http://video.lab.rtve.es/resources/TE_NGVA/mp4/2014/dali/lienzo04.mp4

Anuncis