Joan Brossa – Poemes visuals – Poemes objecte

Power point:

 

Joan Brossa naixia a Barcelona el 19 de gener de 1919 al carrer de Wagner. Li agradava molt d’haver nascut en un carrer que portava el nom del seu músic predilecte, (ho demostra en algunes de les seves obres).
No era bon estudiant i no li agradava l’escola, li agradava entre altres els espectacles de màgia, d’il·lusionisme, el cinema i el parc d’atraccions del Tibidabo.

Del seu pare va aprendre

– A dibuixar, ja que el seu pare era gravador de bronze.

– A arreglar coses

– El seu pare era tramoista (s’encarregava dels decorats del teatre Ateneu) i anava molt al teatre a veure obres

– A llegir llibres de Verdaguer, Maragall, Carner, Puig i Ferreter, Folch i Torres. El seu pare li va ensenyar a escriure en català.

– Va aprendre Música (el seu pare escoltava molta música a casa)

– Anava al cinema amb el seu pare, va descobrir el cinema amb el seu pare.

En canvi de la seva mare només deia coses negatives, com que era de caràcter violent i sempre prohibia totes les coses que en Joan Brossa volia fer. Ella era mestressa de casa.

El seu pare va morir als 43 anys quan ell encara era jove. No volia estudiar, però volia formar-se com a literari, ho va veure més endavant i a poc a poc.

Durant la guerra civil, va viure a la casa de la seva tia tot sol, actuava de franc com a mag en diversos centres d’Esquerra Republicana, al Teatre Bosc, a la rambla del Prat. Ho feia vestit de xinès amb el nom de Wu.

Li encantava els truc de cartes i a moltes de les seves obres utilitza les cartes per realitzar poemes objectes o poemes visuals.

Va ser cridat a la lleva i va marxar a Campdevànol durant 3 mesos, allà va anar molt al cine a Ripoll.

Fou traslladat a Lleida al Montsec i va ser ferit en un ull amb una cataracta traumàtica, i la guerra va acabar per a ell, en aquest període va escriure poemes. La seva primera publicació va ser el mes de juny del 1938.

El 1939 el van declarar útil un altre cop i va fer serveis auxiliars. A Salamanca es va fer amic d’un tinent que li va aconseguir actuacions a un festival de la ciutat de Rodrigo com a Mag Wu.

La seva família volia que ell traballés però ell no volia, ell volia formar-se literàiament però feia moltes faltes d’ortografia, llegia literatura catalana i conegué gent important: Manuel de Pedrolo, Carles Sindreu, Josep Carbonell i Joan Miró.

Va realitzar obres com les imatges hipnagògiques (hipnagògic vol dir que fa venir son, les imatge hipnagògiques son poemes amb imatges), sonets, poemes experimentals, obres de teatre i poemes objectes.

Amb la revista “Dau del Set” va conèixer Joan Pons (pintor) i van crear poemes, romanços, dibuixos i pintures per la revista molt afins. També va conèixer a Antoni Tàpies que també realitzava obres amb objectes quotidians que trobava pel carrer.

1950 coneix Joao Cabral de Melo, un poeta brasiler que tenia ideologia Marxista, l’ensenya a que un artista ha d’estar vinculat amb la societat actual, i per això Joan Brossa es torna més polític i compromès amb la societat i ho demostra a les seves obres.

Marxa a París a principis de 1950 i s’envolta d’intel·lectuals, substituïa venent llibres prohibits (eròtics o sexuals). Va aprendre moltes coses con teatre, llibres, museus, etc.

Va tenir una relació amb Madelon Belle (holandesa).

Al 1960 torna a Paris per veure stripteases per després col·labora amb el cine.

Publica el 1970 obres que abans havien estat censurades i crea moltes obres com els poemes objecte, cartells, poemes visuals en serigrafia, etc.

Es va enamorar de Pepa Llopis, que també va ser la seva secretària i impulsadora de la seva obra fins la seva mort.

Joan Brossa volia demostrar amb el seu treball que els objectes més insignificants, els objectes quotidians que ens envolten estan carregats de poesia.

La mirada fèrtil d’un artista és la capacitat dels artistes per a veure el món de manera diferent, fins i tot és més important aquesta mirada que l’habilitat que tingui un artista de crear una obra, és a dir, importa més la idea d’una obra que com estigui feta o com de ben creada sigui l’obra.

Els poemes objecte es construeixen a partir d’objectes domèstics i de la cultura popular i de masses.
El poema objecte extreu dels objectes significats a partir de la seva aparença, del seu ús habitual, de l’acoblament amb altres objectes i de les expressions del llenguatge popular.

Joan Brossa és un dels iniciadors de la poesia visual a Catalunya i a l’Estat espanyol.
En l’obra de Joan Brossa s’encreuen l’abstracció i la vida quotidiana. A partir de l’ús d’objectes domèstics i quotidians (cadenes de vàter, banderes, pilotes, pintes, plats…), fa referència a conceptes abstractes (justícia, religió, política, art, guerra…).
Aquest procés de connexió d’objectes i conceptes abstractes es duu a terme a través de la ironia, la descontextualització, el refús de la distinció entre paraula i objecte, els jocs de paraules, l’associació lliure… Brossa construeix un món personal que ens fa redescobrir la percepció de la realitat.
La seva obra té molta influència en els grups avantguardistes del país i ha estat reconeguda oficialment al final de la seva vida.

Aquí tens alguns poemes objecte, el seu significat el treballarem a classe, però segur que pots interpretar de manera raonada aquests poemes. Joan Brossa no explicava el contingut de les seves obres, ell volia que cadascú pogués donar un significat personal.

2n-eso-visual-i-plastica-mirada-fertil-14-638

 

Cinema: Joan Brossa era un entusiasta del cinema, deia que era com el 7è art, li agradava molt anar al cinema. En aquesta obra Joan Brossa podria transmetre que la vida es pot veure com una pel·lícula de cinema, amb emocions, amb històries emotives, passionals, de tristesa o alegria. També podríem dir que el cinema és com la vida real, explica històries reals o fictícies que poden fer-nos sentir alegres o tristos, és a dir igual que la vida real.

La pel·lícula si roda al voltant de les ulleres, es pot interpretar com una pel·lícula que no acaba mai.

També es pot interpretar com que és una pel·lícula que es repeteix, ja que la pel·lícula va donant voltes i per tant es repeteixen els fotogrames.

Eclipsi: Joan Brossa no era molt partidari de l’església, en aquesta obra ho deixa ben clar, no hem de pensar en l’església sinó en nosaltres mateixos, l’ou representa el menjar diari de la gent del poble, és el que potser era més fàcil d’aconseguir quan no es tenien suficients diners per subsistir, la gent o tenia gallines a casa o podia comprar ous fàcilment, i l’hòstia consagrada (l’eucaristia) representa l’església, al estar tapada parcialment amb un ou de gallina (per això eclipsi) Brossa deixa clar que primer hem de pensar en nosaltres i el nostre menjar abans que donar diners a l’església.

Contes: Els papers de colors que surten de la màquina d’escriure podrien representar serpentines, és a dir, podem associar les serpentines amb festa, alegria, i per tant, podem dir que els contes, poemes o novel·les poden ser divertits i plens d’alegria, ens poden fer veure la vida d’una altra manera, més divertida i alegre.

Una altra interpretació podria ser, que quan ets petits, els contes són alegres i divertits, però quan ets gran veus la vida realment com és i et pots emportar un desengany.

Com que els papers surten tallats de la màquina d’escriure, també podríem pensar que els contes són una distorsió de la realitat, podem fer volar la imaginació i escriure tot allò que vulguem, podem fer volar els nostres somnis.

3-eso-visual-i-plstica-joan-brossa-10-638

Burocràcia: La burocràcia és totes aquelles tasques necessàries per realitzar impresos, documents, inscripcions, procediments, etc. a l’administració del govern. Aquí Joan Brossa junta unes fulles seques amb un clip, es pot interpretar que tota la paperassa que s’ha de realitzar per fer qualsevol gestió a l’estat o demanar alguna petició a l’administració de l’estat sempre comporta omplir papers i papers que no serveixen per a res. Les fulles seques, mortes, representaria aquells papers que has d’omplir per realitzar les peticions o gestions i que no serveixen per a res.

Empleat: Joan Brossa mostra la figura d’un empleat amb una americana, dos estreps que representen les mans i el cos seria un maniquí sense cames. Podem pensar que per Brossa representa un treballador on les mans són els estreps d’una sella de cavall, és a dir, igual que per pujar i domar a un cavall necessitem una sella i els estreps, un empleat com que se li pot demanar el que sigui, i que faci qualsevol feina, és igualment dominat pel cap de l’empresa o tota aquella gent que hi ha per sobre d’ell, és a dir, l’empleat és tants sols una persona que fa el que se li diu.

Senyor: Un barret representa una persona de finances, de negocis (banquers, advocats, caps d’empreses, etc.) i aquí Joan Brossa podria estar representant que qualsevol persona de negocis, ha d’estar constantment pensant i esbrinant (per això la clau de fer corda) com aconseguir més guanys per l’empresa o pel negoci.

Altres interpretacions podrien ser que els senyors que porten barret si no se’ls hi dóna corda no funcionen, és a dir, només funcionen si tenen les idees clares i en ple funcionament.

 

3-esoplasticajoanbrossa-48-638

País, 1986-88: Joan Brossa representa o descriu el país amb dos objectes, una pilota i una pinta (peineta). Podem pensar que els homes són representats amb una pilota de futbol i les dones amb una pinta, d’aquesta manera Brossa representa la societat d’aquell temps, relacionant les dues coses que sembla ser són més importants o representatives al país, el futbol i la religió. La pinta també estar relacionada amb els toros i les “corridas”, pel que podem pensar que les dues coses representatives de la societat del país al 1986-88 era el futbol i els toros.

Una altra interpretació seria que la pinta, està relacionada amb la religió, és a dir, les dones que van a l’església amb la pinta i el vel, i la pilota representaria el cap de les dones.

També podem pensar que si les dones estan representades per una pinta i els homes per una pilota, que l’únic que tenen al cap els homes són les dones.

 

La clau de la clau: Brossa utilitza dos claus per realitzar aquesta obra. Podem pensar que és una clau que obre totes les altres portes, una clau mestra, és la clau més important per poder tenir el control o el coneixement de totes les coses, relacionem aquest objecte amb el control del poder, de la saviesa o del coneixement total.

 

Paleta-poeta

Paleta-poeta: Joan Brossa va explicar una vegada el següent:

– Joan Brossa: Sobre això hi ha una anècdota. Quan em vaig anar a fer el primer carnet d’identitat, en preguntar-me la professió, jo, naturalment, vaig dir: poeta. Aleshores l’empleat va contestar: 《¿Qué? ¿Paleta?》. Jo vaig fer: 《No, no paleta…》. I ell em va tallar: 《És igual, no se preocupe, pondremos jornalero》. I jo el vaig deixar fer, és clar que sí.

També podem pensar que un poeta és com un paleta, ha d’anar construint amb les seves mans els versos, la prosa per poder realitzar la seva obra.

 

Camí

Camí: Brossa escriu camí a la sola de la sabata, nosaltres mateixos estem creant el nostre camí perquè amb els nostres passos som els responsables del nostre destí a la vida.

Nupcial: Les manilles estan enganxades amb un collar de perles, podem interpretar, com el títol indica (Nupcial = casament, matrimoni) que el matrimoni és un lligam per a tota la vida, com que les manilles tenen una connotació negativa, Brossa mostra el seu rebuig per aquells matrimonis que han d’estar casats fins a la mort encara que siguin un infern.

Altres interpretacions que han sortit a classe de l’Escola són que també pot representar que qui roba joies pot acabar a la presó, substituint una manilla per una joia.

També pot representar persones que compren compulsives o víctimes de la moda i estan lligades a comprar constantment, sense poder evitar-ho.

Mostra també un significat masclista, és a dir, la dona ha d’estar lligat a l’home per tota la vida perquè ell ha decidit casar-se amb ella, com pot passar en algunes cultures.

 

Fe eclesiàstica

 

Fe eclesiàstica: Brossa no era molt partidari de l’església i ho deixa ben clar a les seves obres, aquí utilitza una bíblia o testament i uns bitllets situats entre les fulles del llibre, podem interpretar que l’únic que vol l’església són els diners dels feligresos (de la gent que va a missa), que l’església només està interessada amb els diners de la gent.

Una altra interpretació que han sortit a classe és que si reses molt o vas molt a l’església t’ajudarà a ser ric, una idea que vist des d’un punt ateu o no creient (com era Joan Brossa) és totalment falsa.

 

————————

La poesia visual pretén crear significats utilitzant la matèria tradicional de la poesia, la paraula, i afegint-hi elements propis de la imatge i la plàstica.
La poesia visual té el seu origen en l’art del segle xx i en els moviments plàstics i literaris que reaccionen contra la poesia tradicional. Els cal·ligrames de Guillaume Apollinaire i de Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria Junoy a Catalunya en són precedents.
El cal·ligrama és una composició poètica en què les lletres s’ordenen amb relació al contingut del text.

Poema

Poema

Poema: La paraula poema representa el canó de la pistola, i amb aquesta representació podem interpretar que les paraules, poemes, etc. poden fer tant o més mal que una pistola. Les paraules poden ferir els sentiments, poden destrossar vides o fins i tot provocar el suïcidi o la mort de les persones.

Una idea que va sortir a clase va ser que una manera de lliutar en aquesta societat és realitzant poemes, poesia, prosa, escultura, etc…. és a dir art en general.

48167720

 

Llibres-lliures: Brossa amb una paraula i tan sols canviant una lletra junta dues paraules que estan connectades entre elles: LLIBRES i LLIURES, podem entendre que amb els llibres podem ser totalment lliures i fer córrer la imaginació, com quan érem petits, imaginar-nos el que vulguem, els llibres ens poden portar a llocs totalment imaginaris i ser la persona que volem ser.

b17c371ec0111a4055fb0e663e71d421

Espanya 75: Combinant dos pals de la baralla espanyola, els bastos i les espases, Brossa representa una creu amb forma de nazi, i amb el títol (Espanya 75) entenem que a Espanya, l’any 1875, estava governada per nazis, i que només hi havia garrotades (basto) i morts (espases). A Brossa li agradaven molt els trucs de màgia amb les cartes i utilitza molt les cartes per representar poemes objecte i poemes visuals.

brossa_hollywood

S musical

S musical

Volkswagner

Volkswagner

Cap de bou: Brossa tenia predilecció sobre la lletra A, ja que és la més important, la primera de l’abecedari i la primera vocal. Brossa va un gir de 180 graus a la lletra A, d’aquesta manera podem veure com el títol indica, un cap de bou, el bou era l’animal més important dels pagesos, de la gent del camp, sense un bou no es podia treballar i cultivar la terra, per tant, relaciona dues coses importants i significatives amb una sola lletra, la lletra A.

 

Espanya (1968): Brossa es va definir sempre molt català i a tota la seva obra mostra aquesta característica. La carta utilitzada és un 9 de copes, però si ens fixem bé veurem que només hi ha 8 copes. A Espanya l’any 1968 hi havia 9 comunitats, que estan representades en aquesta carta, però falta una copa, que seria la comunitat de Catalunya, podem entendre amb aquest obra que a Espanya, no es comptava per a res a Catalunya o no era tractada com les altres, o en canvi que Brossa no volia que Catalunya fos part d’Espanya i per això exclou una de les copes.

Una altra idea que va sortir a classe va ser que la carta mostra tots els números que formen el 1969, és a dir, 1 és representat per la carta (1 carta), el 6 és representat pel 9 al revés a la part inferior, el 9 situat a la part superior, i el 8 per les 8 copes.

 

Elogia al Che:

Joan Brossa vol fer un homenatge (elogia = homenatge, lloança) a una persona que es deia CHE Guevara, treient les lletres CHE del abecedari, estem lloant la seva absència (absència = no presència, mort), i per tant Joan Brossa expresa el seu dolor per la pèrdua del CHE, només treient tres lletres de l’abecedari.

Joan Brossa tenia una ideologia marxista, una ideologia que elimina la classe governant per poder repartir millor els guanys entre la classe treballadora.

Che Guevara, el seu nom complet era Ernesto Guevara, va néixer a Argentina 1928, era un  polític, guerriller marxista, escriptor i metge argentí-cubà. Fou un dels líders de la Revolució Cubana. Che volia alliberar els pobles oprimits sobre l’imperialisme, i va contribuir a la revolució cubana, del Congo i a Bolívia. A Cuba va provocar la caiguda del dictador Fulgencio Batista i l’arribada al poder de Fidel Castro. A Cuba va realitzar alguns càrrecs a l’administració cubana (economia, president del banc cubà, director de l’institut  Nacional de Reformes Agràries, i també va ser comandant de la revolució cubana. Va morir a Bolívia mentre estava realitzant la revolució a Bolívia.

Joan Brossa va conèixer el cònsol Brasiler i també poeta Joao Cabral de Melo, que li va explicar la seva visió política i la realitat de la vida quotidiana i aprèn la ideologia marxista i el progrés social.

A partir d’aquí l’obra d’en Joan Brossa es torna més política.

 

Camí:

La lletra “S” és potser la que té més recorregut i s’assembla més a un camí, com el camí té un principi i un final, igual que la paraula CAMÍ, “CA” sent el principi i “MÍ” sent el final de la paraula.

La relació entre la paraula “CAMÍ” i la lletra “S” és una manera de lligar dues paraules o lletres molt utilitzada per en Joan Brossa.

 

Imant:

Les “A” de la paraula Barcelona són atretes per una “A” més gran. La “A” és la primera lletra de l’abecedari, és a dir, la més important, molt utilitzada per en Joan Brossa a les seves obres, aquí podem interpretar que com més gran una lletra, més pes i més important és, i per tant, més atrau a les altres lletres. És el mateix quan volem escriure un text, si escrivim en majúscules, vol dir que volem destacar més aquelles paraules, o potser que la persona que parla està cridant en comptes de parlar.

Una altra interpretació que ha sortit a classe és que la ciutat de Barcelona és com un imant per als turistes, i posa de manifest aquesta atracció amb les lletres petites com si fossin persones, Barcelona era la seva ciutat natal, on va néixer i li agradava molt.

 

Escultures de Brossa:

Velòdrom d’Horta:

Situat al costat del Velòdrom d’Horta de Barcelona, és el primer poema visual que Brossa va fer en un espai urbà. Esteve Bonell i Francesc Rius, van encarregar-li a Brossa l’obra l’any 1984.
Els tres temps que l’integren són naixement, camí i destrucció. Hi ha una làpida explicativa al monument que diu: «naixença, el camí, pauses i entonacions i final». Les tres parts estan representades visualment amb una lletra A majúscula de pal sec de grans dimensions per la primera, amb el jardí amb un seguit d’interrogants i d’altres signes de puntuació per la segona, i finalment, amb la mateixa lletra “A” però aquest cop destruïda pel desenllaç.
Brossa va dir:
“Possible significació? La vida dels éssers és sotmesa a una evolució degradant que acaba en destrucció”.

escultura-destruccio_joan_brossa_-_barcelona

21303714121126371

Façana del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona:

El 15 de juny de 1993, es va inaugurar el poema visual que decora la façana del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (c/Bon Pastor). Està format per cent lletres de colors i l’escultura d’una llagosta, és un homenatge inconscient al talent dels aparelladors.

collegi-aparelladors-barcelona-brossa foto_152b0463dc0d80

Llibre (Passeig de Gràcia amb la Gran Via):

L’any 1994, el Gremi de Llibreters de Vell va encarregar a Joan Brossa un homenatge al llibre per col·locar-lo a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via.
La intenció era construir una escultura mòbil que es pot fer tombar d’un costat i de l’altre només amb l’impuls de la mà, però mai no arriba a caure. A la part inferior s’hi troba la col·locació d’una placa amb els noms i la signatura dels homenatjats. L’autor homenatjat el 2014 és Narcís Comadira.
Brossa va dir:
“Encara que el llibre pugui passar per moments de crisi, ningú podrà mai fer-lo caure definitivament a terra”.

monolit-fira-llibre-ocasio-antic-modern-3-h

Rambla:

A la Rambla (al mig – a terra), Cruïlla carrer del Carme, gairebé davant de l’església de Betlem, hi ha un antifaç, es va utilitzar com a recordatori de l’acte commemoratiu l’any 1991 , quan el Foment de les Arts Decoratives va atorgar el premi FAD-Sebastià Gasch a La Rambla.
Joan Brossa va escollir l’antifaç, ja que aquest és un símbol molt característic del teatre i del carnaval.

SONY DSC

Catedral:

Es troba a la Plaça Nova (catedral), és un ideograma de Barcino format per 7 lletres.
Tot i formar una paraula sencera, cada lletra constitueix una peça d’art per si mateixa, mentre que en el seu conjunt, s’estableix tot un joc amb la perspectiva i l’entorn. Si ens hi acostem, veiem que després d’una potent B, la A té forma de piràmide amb l’accent incorporat, la R és rotunda, la C té cara de lluna, la I guanya corporeïtat, la N té forma de vela i per subratllar la seva lleugeresa està feta en alumini mentre que les altres lletres són en bronze; finalment la O és un sol resplendent. És un homenatge a l’origen romà de Barcelona.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

Altres poemes visuals i poemes objectes d’altres autors:

Anuncis